De bon matí i després de prendre un cafè, deixem enrere els gegants d’Arbúcies per iniciar l’ascensió per la pista de Coll de Te fins al Turó de l’Home.
Tant se val si portes setmanes sense agafar la bici o si tens la cama feta un cromo.
Un zigazaga sempre aconsegueix el que es proposa.
Un cop més, el Turó és nostre !!!
La fura que vigila el cim ens va venir a saludar.
La part més dura de la sortida van ser les dues hores d’espera a Santa Fe del Montseny abans de menjar-nos l’entrecot.
Mentrestant, des d’un pantà ben carregat es veia l’helicòpter que sobrevolava les proximitats, segurament buscant al nostre cuiner que es devia haver extraviat.
Sort que hi havia un segon cuiner, però es passava més estona xerrant amb el clients que preparant els plats.
Ja posats al Marc se li acut demanar l’entrecot ben fet, cosa que es veu que requereix mitja hora més de cuina.
Després el descens divertit i canyero per tornar a Arbúcies.
Vam fer la ruta a molt bon ritme, però d’haver estat a l’hivern es converteix en una nocturna.
Salut i cames,
No hay comentarios:
Publicar un comentario