Pedalar de nit és una experiència diferent que es viu amb tots els sentits. Sobre tot amb el sentit del gust, perquè et passes la meitat de l’estona menjant... pastissets... pastissets...
És una sort poder comptar amb el Xavi, que acapara totes les picades de mosquit i així els demés anem més tranquils.
Al baixar lliscant per pistes plenes de pedres pots tenir algun ensurt, però les noies zigazaga sempre es refan i segueixen endavant.
L’ET va tornar a trencar la cadena, però cap problema perquè triga menys en arreglar-la que el Hamilton parant a boxes per canviar pneumàtics.
Algunes bateries van començar a fer figa en els últims kilòmetres. Per pedalades de més de tres hores està clar que que dosificar-les o dur recanvi.
Al final va arribar el sorteig de mallots... els afortunats van ser el Marc que li va tocar un XXL i el Navarro que va guanyar el mallot de dona.
Aviam qui identifica la foto enigma. No tinc clar si és un cicló esparreguero o un forat negre.
Salut i cames,
No hay comentarios:
Publicar un comentario