Sota un cel tapat sense lluna i amb quatre gotes que no han anat a més, a les 2.00 sortíem d’Arbúcies per enfilar la pista de Coll de Te.
Només la fauna local ens ha acompanyat durant les casi sis hores d’ascens fins al Turó de l’Home. Boira espessa, fred i vent, però amb la satisfacció d’haver fet el cim.
Ja amb la llum del sol, baixada de vertigen fins a Santa Fe i descens per un dels corriols més divertits fins a Arbúcies.
L’aventura és l’aventura, i si és nocturna es disparen sensacions totalment diferents.
Salut i cames,
No hay comentarios:
Publicar un comentario